Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 7 nov, 2014 in El Marge Llarg, El meu dietari, Història, Independència, Les fotos de Frèia Berg, Valors | 0 comments

10624744_839694649414587_2632546883047505937_n

Jo també votaré, i serà amb un doble sí.

Votaré amb convicció, pensant en el futur i sabent que ens tocarà treballar molt i molt bé, cadascú en els nostres àmbits i des del lliure exercici de la ciutadania. Democràticament i civilitzadament, per continuar existint com a país. Votaré mirant endavant pensant en els que els haurien volgut votar i ja no ho podran fer. Persones que en aquests moments hi penso per raons familiars, per coneixença, per estimació, per agraïment.

Votaré per tu, avi Jaume, que vas deixar la pell per no abandonar la càrrega que transportaves anant cap al mas on vivies amb la teva família mentre un malparit avió italià es va dedicava a fer punteria amb tu, que no et podies defensar. Era a Reus, el 1937. I per tu, àvia Carme, que vas morir molt jove a conseqüència de les duríssimes condicions de vida que vas haver de patir, vídua i amb tres criatures. Tots dos mereixíeu una vida i un món molt millor del que us va tocar de viure.

Votaré per tu, avi Isidro, que no vas poder votar l’Estatut d’Autonomia de la Catalunya republicana perquè encara eres a Cuba on havies anat gairebé adolescent a buscar una vida millor perquè a Sitges no tenies gens fàcil i a casa teva no et podien pagar la redempció de quintes de la guerra de l’Àfrica. I per tu, àvia Adela, perquè mai no vas deixar de llegir en català i em vas ensenyar a recitar mossèn Verdaguer, que li deies; per tu i per l’avi, que compràveu els llibres petits de la Biblioteca Selecta que ara guardo com una relíquia, com els que de més gran m’anaves regalant d’en Josep Pla.

Votaré per tu, donya Adela Sellés, la meva primera mestra – a les Escoles de la Vila del carrer de la Palma –la millor que vaig tenir en tots els meus anys escolars, perquè em vas ensenyar a llegir i a escriure sense ni adonar-me’n i perquè als estius, quan venia a repàs a casa teva del carrer Major, m’ensenyaves a escriure les primeres lletres en català amb un afecte i emoció que no podré oblidar mai. I per tu, Antònia Andreu Mitjans, que a hores d’ara series una activista imparable d’una causa tan noble com la del dret a decidir. I per tu, Francesc Jou, que amb el vot sumaries amb els de molts altres i hauries tingut cura de guardar una papereta junt amb la senyera que durant molts anys vas conservar, desada i sempre ben a prop.

Siguin on siguin els plataners em tornen al carrer de la Palma de Sitges els anys seixanta, quan hi havia les Escoles de la Vila. Aquests són plataners provençals (2014). Fot. Frèia Berg

Siguin on siguin els plataners em tornen al carrer de la Palma de Sitges els anys seixanta, quan hi havia les Escoles de la Vila. Aquests són plataners provençals (2014). Fot. Frèia Berg

I per vosaltres, Josep Carbonell i Gener, Ramon Planes i Joan Puig i Mestre, perquè encarnàveu la Catalunya a la que havíeu dedicat tot un projecte de vida que es va estroncar i no vau renunciar als vostres ideals que, amb els anys, vàrem retrobar en uns moments de recobrament intergeneracional. I també per tu, Carles Riba, que vas travessar la ratlla de França un gener de pluja i tristesa juntament amb centenars i milers de refugiats i des de l’exili vas escriure les Elegies de Bierville, que és un dels meus llibres de capçalera – «... i els vençuts van retrobant-se soldats...»-; i per tu, Màrius Torres, que conjuraves l’àngel de la mort amb el pensament i l’esperança evocats a «la ciutat d’ideals que volíem bastir»; i per tu, Rosa Leveroni, que la guerra et va canviar la vida i et vas mantenir fidel als teus mestres i, per sort, eres poeta; i per tu, Mercè Rodoreda, que vas lluitar per ser tu i per ser escriptora en les més adverses circumstàncies; i per tu, Pompeu Fabra, el més gran enginyer de la llengua catalana mort en un trist exili; i per tu, Pau Casals, que et vas fer escoltar a les Nacions Unides abans d’interpretar el Cant dels Ocells proclamant als quatre vents que eres català; i per vosaltres, Jordi Rubió i Balaguer i Joaquim Folch i Torres, que per salvar el nostre patrimoni cultural i artístic en temps de guerra i complir amb el vostre deure i amb la legalitat mai més no vau poder exercir la vostra professió.

I per tants d’altres, persones sense nom que ens heu precedit i gràcies a vosaltres som on som. Votaré un doble sí per vosaltres, per nosaltres i per tots els que vindran. Pel nostre dret a decidir i per la nostra llibertat com a poble.

10425413_885421388143173_7845839192846192330_n

Il·lustració domèstica d’Eduard Roca