Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 24 oct, 2014 in Arts, Cultura, El Marge Llarg, Museus, Museus de Sitges, Patrimoni | 0 comments

Un museu és una institució permanent, sense finalitat de lucre, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que reuneix un conjunt de béns culturals mobles i immobles de l’ésser humà i del seu medi ambient, els conserva, els documenta i estudia, els exhibeix i en difon el coneixement per a la recerca, l’estudi, i el gaudi intel·lectual i estètic, i es constitueix en espai per a la participació cultural, lúdica i científica de la ciutadania.

ICOM, 2007

Signatura de la constitució de la Xarxa de Museus d'Art de Catalunya. MNAC, 16 d'octubre 2014

Signatura de la constitució de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. MNAC, 16 d’octubre 2014

Convé retornar de tant en tant a l’essencial de les institucions culturals, o de qualsevol mena. El món d’aquest segle XXI és tan canviant que convé rellegir les beceroles i més quan la idea de cultura va passant de matèria essencial a recurs utilitari. Aquest és un debat que no forma part de l’agenda dels gurus de la comunicació, com tampoc no sembla que el desplaçament del coneixement per l’utilitarisme sigui posat en qüestió pels qui dicten l’orientació educativa de la població. No obstant això, la importància real d’aquestes qüestions de fons no es pot obviar i és per això que he encapçalat aquest article amb la definició de l’ICOM sobre els museus. L’ICOM és l’organització mundial de museus i de professionals de la museografia amb gairebé set dècades d’existència i credibilitat, amb estatus consultor al Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. La definició que ha establert sobre la identitat i funcions d’un museu marca el full de ruta d’aquest sector cultural i patrimonial en totes les dimensions que avui dia li són pròpies i la societat li reclama.

La necessitat d’estructures i l’organització del treball en xarxa és, més que una característica de l’època, una necessitat estratègica que cal organitzar des de diverses instàncies. Per aquest motiu, després de dos anys de treball en comú, de crear fonaments i propiciar extensions i complicitats tretze museus d’art catalans de titularitat pública hem constituït la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. La denominació de Xarxa equival a una estructura cooperativa i operativa que com a objectiu marc la d’adopció de polítiques comunes de protecció, recerca i coneixement del patrimoni; la formació dels professionals dels museus del país i la realització de projectes conjunts.

L’estructura creada depassa el primer nivell que defineix l’existència de xarxes i que consisteix, principalment, en l’intercanvi d’experiències per anar molt més enllà, ja que es parla obertament de polítiques i de recursos. En el marc de l’acció de govern determinada al Pla de Museus de Catalunya i liderada pel Museu Nacional d’Art de Catalunya l’àmbit dels museus d’art s’articula jurídicament amb objectius comuns a acomplir, com són la potenciació del medi cultural del propi entorn, l’optimització dels recursos, l’assoliment d’un estatus de lideratge i la projecció de la creació artística. Són objectius a aconseguir col·lectivament a partir d’una política unitària. Al llarg dels dos anys que han durat les trobades i activitats preparatòries s’han constituït diversos grups de treball, entre els que destaquen els d’aspectes tan infraestructurals per als museus com és la documentació o els que s’han articulat per a establir una política de comunicació que permeti els museus se proactius per a incidir en una major visibilitat .

Pepe Serra, director del MNAC, Vinyet Panyella, directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Miquel Forns, Alcalde de Sitges. MNAC, 16 d'octubre de 2014

Pepe Serra, director del MNAC, Vinyet Panyella, directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Miquel Forns, Alcalde de Sitges. MNAC, 16 d’octubre de 2014

Em feia respecte, aquella taula tan gran en forma d’u amb el mural de Joan Miró darrere la presidència. Em va agradar signar amb nom propi des de la responsabilitat de la direcció dels Museus de Sitges.  Els participants en la signatura de l’acord des constitució encarnàvem la diversitat de models d’organizació i de gestió dels museus de Catalunya: el MNAC, el Museu de l’Empordà de Figueres, el Museu d’Art de Girona, els museus Diocessà i Comarcal i Museu d’Art Jaume Morera de Lleida; el Museu Comarcal de Manresa, el Museu de la Garrotxa d’Olot, el Museu de Reus, el Museu d’Art de Sabadell, el Museu de Valls, el Museu Episcopal de Vic i la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Ningú no hi va anar per força i tothom traspuava convicció més enllà de les situacions internes de cada centre. El que és més important, a hores d’ara, és que a més d’una eina que no havíem tingut mai, els museus d’art ens hem dotat d’una estructura suprafuncional que està preparada per a esdevenir una estructura d’estat. A favor de l’art, la cultura, el patrimoni i la societat.