Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 10 set, 2014 in El meu dietari, Literatura, Poesia | 0 comments

Montserrat Abelló (2012). Fot. Quim Curbet

Montserrat Abelló (2012). Fot. Quim Curbet

 

Les mans, el somriure, l’esguard, la veu, la mirada, l’afabilitat, l’estimació, la càlida humanitat, la sornegueria intel·ligent, la vitalitat extrema i joiosa, l’escriptura com a prova de foc de la vida. És un tot  que em revé a onades invocant la seva presència i el seu record. Des de que la vaig conèixer, des de que vam començar a compartir recitals i lectures, des de que vaig tenir el privilegi de tractar-la més i més. La llegia, l’admirava i, sobretot, l’estimava. Mestra i amiga, sempre hi era. I també era a dins i a fora dels meus poemes perquè també ella, com Rosa Leveroni, em va fer poeta. De la Montserrat Abelló vaig aprende la pràctica vital de l’escriptura poètica. 

Montserrat Abelló va esdevenir subjecte i objecte dels meus escrits sobre literatura i poesia. Des del 1996, en que vaig prendre part en un dels actes del PEN Club amb Joc de màscares. Acotacions a l’obra de traducció literària de Montserrat Abelló, fins el pròleg L’escriptura i l’amor sense impostura. Pròleg per a l’antologia ‘Poemes d’amor’ (2010) que ella m’havia demanat, passant per diversos articles de comentari i divulgació. Quan preparava de l’antologia Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999) m’anava adonant de la seva importància en el context de la poesia catalana i del decalatge generacional que va comportar la seva irrupció literària els anys seixanta. Res d’això no importa perquè la Montserrat Abelló és una de les grans figures poètiques del segle. 

L'amor sense impostura és un dels elements cabdals en l'obra de Montserrat Abelló.

L’amor sense impostura és un dels elements cabdals en l’obra de Montserrat Abelló.

Una de les obres que més em va impressionar va ser la plaqueta Són màscares que m’emprovo (1995). Aquesta creació de la poètica de l’alteritat i desdoblament interior em va seduir especialment i potser és per això que li vaig dedicar diversos articles, com “Montserrat Abelló. Entre les màscares i el mirall”, a Serra d’Or (1998). També és per això que m’hi vaig abocar a cor obert als poemes que vaig escriure per al llibre col·lectiu Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (Curbet Edicions, 2012) i que vaig titular “Cinc besllums per a un estiu de cendra (Una suite poètica per a Montserrat Abelló)”. 

L'amor, l'alteritat i l'escriptura configuren els tres eixos de Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (2012).

L’amor, l’alteritat i l’escriptura configuren els tres eixos de Màscares i reclams. Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló (2012).

Ara ho veig com una aventura extraordinària a assaborir engruna per engruna des del record. De les visites a casa seva de tarda en tarda. De le fotografies perdudes. Dels poemes llegits o recitats de memòria entre totes dues. Dels poemes que li vaig dedicar. De les converses i projectes. Des de la vida que continua perquè puguem invocar-la i llegir-la. Perquè, Montserrat, com vas escriure tu, “ja no puc parlar /sense que hi siguis”.