Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 4 jul, 2014 in Arts, cultura popular, El Marge Llarg, Museus de Sitges, Patrimoni, Sitges | 0 comments

 

Joaquim de Miró i Argenter, "La recol·lecció de la malvasia" o "Al·legoria de la verema" (1895), Museu de Maricel, Sitges

Joaquim de Miró i Argenter, “La recol·lecció de la malvasia” o “Al·legoria de la verema” (1895), Museu de Maricel, Sitges

Els dies de primavera avancen amb el pas de la llum. Els xisclets de les orenetes s’han ensenyorit de la blavor de l’hora i les seves ombres es projecten incessantment per la blancor de les parets de Maricel. Avancem cap a un final de primavera que enguany coincideix amb les festes de Corpus i dels Clavells. El cartell de Matias Krahn, d’una simplicitat atractiva, equilibra colors i formes sobre un blanc immaculat que ja el voldríem per a les parets de la Vila. Falten pocs dies per veure els Gegants desfilar al toc de processó de les primeres gralles de l’any i per mirar com el Drac i l’Àliga avançant magestuosament al darrere, clavells a la boca, pas compassat i toc propi per anar fent el seguici.

La Festa creix i s’expandeix amb la participació de sectors cívics i econòmics, i ja va essent habitual que, amb voluntat innovadora i participativa, la Comissió de Corpus temptegi i consolidi iniciatives per implantar la festa més enllà de límits i dates estrictes.

Els restauradors ofereixen per tercer any el Menú Floral, i el que jo vaig tenir al sort de tastar incloïa una cervesa de Flor de Sant Joan que mereix passar al lloc d’honor de les cerveses artesanals. Als Museus de Sitges hem organitzat el taller familiar «Pintem flors», hem preparat els patis del Palau de Maricel i del Museu Romàntic per veure l’ou com balla i a l’interior del Museu Romàntic des del dia 19 hi figura el quadre de La processó de Corpus, d’Arcadi Mas i Fondevila, que hi estarà exposat fins el dia 29 d’aquest mes de juny. I, per primera vegada farem una catifa cent per cent artística al carrer d’en Bosch…

Arcadi Mas i Fondevila, "La processó de Corpus a Sitges" (1887), Museu de Maricel, Sitges

Arcadi Mas i Fondevila, “La processó de Corpus a Sitges” (1887), Museu de Maricel, Sitges

Una de les novetats d’enguany és la del maridatge de la malvasia i la festa. Que la Malvasia de Sitges és un dels mites més arrelats i posats al dia de la nostra panòplia és cosa sabuda i que promoure-la és un dels preceptes col·lectius més assumit. Per contribuir-hi, i també per fer visibles els vincles històrics del Museu Romàntic Can Llopis amb l’actual propietari de terres i marca, l’Hospital de Sant Joan, des del Consorci del Patrimoni de Sitges enguany inaugurarem la «Ruta de la Malvasia de Sitges» al programa de SitgestiuCultural 2014.

La degustación de la Malvasia de Sitges al claustre del Palau de Maricel, 19 de juny 2014

La degustación de la Malvasia de Sitges al claustre del Palau de Maricel, 19 de juny 2014

Per a aquesta setmana s’ha organitzat un primer tast de Malvasies de Sitges elaborades pels seus tres productors actuals, la Fundació Hospital de Sant Joan Baptista, Vega de Ribes i Gerard Jané Ventura. Amb aquest motiu i excusa haurem pogut contemplar un quadre insígnia: La recol·lecció de la malvasia, conegut també amb el títol de Al·legoria de la verema (1895); és obra del sitgetà artista i terratinent Joaquim de Miró i Argenter i forma part de la Col·lecció d’art de la Vila.

És una obra cent per cent sitgetana de concepte, factura, ambientació i paisatge. L’escena de la recol·lecció es resol amb una dona vista en primer terme i dues figures masculines al fons. L’espai buit a primer terme marca el punt de perspectiva de l’obra i un estudiat contrast cromàtic amb un joc d’ocres, verds i blaus carregats de força tel·lúrica. L’obra mostra la força amb que la terra lliura els seus fruits cada any, la dependència dels éssers d’aquests productes i, alhora, la beatitud d’un paisatge que, per bé que comparteix les característiques del naturalisme i el detall del traç dels vedutisti, marca un dels punts d’inflexió de l’Escola Luminista. Hi ha, encara, dos punts a retenir. L’un, el celatge abarrocat en què els núvols mostren vida pròpia i que s’aboquen a una mar blava i plana com un plat. Seguint una lectura estrictament formal, tot i la forma ascendent dels núvols s’imposa l’horitzontalitat de les vinyes i la mar de línia contínua. L’altre, la figura de la dona. Collita i al·legoria són representades per una figura femenina que, des d’una perspectiva d’anàlisi de gènere, protagonitza el tema, n’esdevé símbol i, alhora, retrata amb un realisme indiscutible i asserenat una certa beatitud la vida rural vora mar. Per efímera que sigui l’estona del tast sempre ens quedarà la bellesa del relat visual dels seus orígens.