Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 27 ago, 2014 in Arts, cultura popular, El Marge Llarg, Festes, Paisatge, Patrimoni, Sitges | 0 comments

 

Felip Masó i de Falp, La processó de Sant Bartomeu (1884). Museu de Maricel, Sitges

Felip Masó i de Falp, La processó de Sant Bartomeu (1884). Museu de Maricel, Sitges

 

La representació de la Festa Major sitgetana des de mitjans del segle XIX gaudeix d’una àmplia i consistent representació artística que projecta la seva imatge i que contribueix a enfortir l’imaginari compartit entre els sitgetans i els que estimen la Festa. Alhora, com poques, compta amb una tradició artística que arrenca dels dies de l’Escola Luminista i dels corrents del realisme a través dels quals es perceben el detallisme de Marià Fortuny, la recerca de la llum, la descoberta del paisatge propi i la voluntat de fixació d’unes determinades formes de vida.

Com en tots els corrents estètics, el realisme no es manifesta de manera unívoca i les visions artístiques i socials dels realistes i luministes sitgetans es tradueixen en escenaris i protagonistes diversos enfront dels quals adopten diferents solucions tècniques. La representació artística de la Festa Major sitgetana s’inicia en dues obres que constitueixen dos vessants complementaris i gairebé antagònics. L’un, La Festa Major (1883), obra de l’agnòstic, laic i anticlerical Joaquim de Miró i Argenter, és un retrat interclassista en el que els protagonistes són els balls populars i la gent que omple el carrer Parellades. L’altra, La processó de Sant Bartomeu del consagrat i conservador Felip Masó i de Falp (1851-1929) representa la festa patronal en el punt àlgid de la seva solemnitat.

Masó, un dels artistes més interessants del seu temps i vinculat als luministes des de primera hora, havia nascut a Barcelona en una família d’origen sitgetà; el notari Felip Font i Falp era el seu padrí. Als 21 anys es va establir a París i va ser allà on el seu mestre, el pintor i col·leccionista Léon Bonnat, li va aconsellar que pintés el que veia. A la casa pairal, al carrer de Sant Bartomeu, hi va passar els estius d’una joventut que vivia els darrers anys del romanticisme i, amb els anys, no va deixar d’anar tornant. Soci del Prado, assidu als seus saraus i vetllades i col·laborador de l’entitat, on va agençar la sala d’estiu «dándole aspecto de tienda de campaña», matinava per poder copsar la llum de primera hora pintant «des de las 7 a les 10 del matí des de la Punta a la Ribera de nostra platja».

Datada el 1884 La processó de Sant Bartomeu s’erigeix a manera de retaule de la vida col·lectiva sitgetana i de descripció sociològica dels vilatans. La solemnitat de la celebració es troba ben documentada a la premsa i la historiografia de l’època, de manera que és fàcil imaginar l’atractiu que tingué per a l’artista, per al qual la festa constituïa una experiència vital amb el valor afegit d’esdevenir una temàtica – el vessant religiós – que fins el moment no havia estat objecte de tractament plàstic. La visió de Masó es concentra en la processó vista a manera de desfilada en un punt cèntric, un Cap de la Vila poc o molt adaptat a les necessitats descriptives de l’obra. Carrer Major amunt i enfilant cap a l’església identificada amb el campanar al fons, el Ball de Bastons i els Gegants sobresurten d’entre la comitiva dels balls populars. Ocupant la part central del quadre el nucli dur de la festivitat religiosa: Sant Bartomeu al tabernacle, les autoritats civils i religioses, la litúrgia processional amb el rector revestit amb la capa pluvial, els escolanets amb gonfanons i penons, els prohoms amb ciris i banderes. A l’altre extrem, el seguici d’acompanyants perdura fins que se’n perd la vista a l’extrem del carrer. El pols festiu i senyorívol es mostra ostensivament als balcons coberts amb esplèndids domassos i en la indumentària dels que contemplen el pas de processó: uniformes de soldat i dames de blanc, principalment. Els personatges tenen nom, cognoms i motius: el rector mossèn Fèlix Clarà i Carbonell, al bell mig; el Tigre, en Quadrats, en Rateta i en Tonyineta formen part del seguici processional.

El quadre va conèixer l’èxit des del primer moment i a Sitges va esdevenir una imatge de culte popular, ja que en moltes llars se’n va penjar una reproducció. Exposat al Saló de París (1884), Anvers i premiat a l’Exposició de Viena (1887), Felip Masó en fa fer donació als Museus de Barcelona, que el van cedir en dipòsit a la Diputació.

La processó de Sant Bartomeu, a l'avantsala del Saló d'Or del Palau de Maricel de Sitges, el dia de l'obertura de Maricel al públic (14 de juny 1935)

La processó de Sant Bartomeu, de Felip Masó i de Falp,  a l’avantsala del Saló d’Or del Palau de Maricel de Sitges, el dia de l’obertura de Maricel al públic (14 de juny 1935)

La processó de Sant Bartomeu va iniciar la col·lecció de pintors sitgetans el 1935 amb l’obertura del Palau de Maricel. Per bé que la Maternitat (1908) de Joaquim Sunyer havia entrat a formar part del patrimoni sitgetà l’any 1911 per subscripció popular, l’obra de Masó n’inaugurava formalment l’exposició pública. Gràcies al director del Museu del Cau Ferrat i del Museu d’Art de Catalunya, Joaquim Folch i Torres, el Patronat del Cau Ferrat va impulsar el lloguer del Palau de Maricel als hereus de Charles Deering i gràcies a les gestions del Conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Duran i Ventosa, es va aconseguir el trasllat de La processó de Sant Bartomeu a Sitges; des de llavors forma part de la Col·lecció d’Art de la Vila. És una de les més grans contribucions artístiques a la projecció de Sitges i és una obra fundacional de l’imaginari sitgetà.