Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 29 ago, 2014 in Arts, Cultura, El Marge Llarg, El meu dietari, Literatura, Noucentisme, Valors | 0 comments

 

La literatura només pot estar en mans de persones que creguin en l’autèntic valor de la paraula,amb respecte i amor.

Jaume Vallcorba

Jaume Vallcorba sí que era una estructura d’estat.

Toni Vall

 

Jaume Vallcorba. L'editor al seu despatx.

Jaume Vallcorba. L’editor al seu despatx.

Creia en la literatura. Era un editor dels de quan l’ofici tenia a veure amb la lectura i el criteri. No li va fer falta cap màster per esdevenir un editor que va exercir l’ofici amb la qualitat, la cultura i l’humanisme com a motivacions i fites. Jaume Vallcorba (1949-2014) va ser també professor universitari i assagista. Per a ell, però, tot era u perquè aquestes activitats eren facetes, maneres de manifestar una determinada manera de ser.

Fundador de l’editorial Quaderns Crema (1979) i  de El Acantilado (1999), antitètic del «sectarisme pragmàtic» d’alguns editors dels anys seixanta, segons sentencia d’Agustí Pons, Vallcorba era una personalitat irrepetible i irreductible des de la llibertat d’esperit amb que va actuar en tot moment. L’exercici de la llibertat s’acompanyava d’una individualitat a ultrança i d’un posat de dandy que podia irritar més d’un, però Vallcorba pensava i actuava sense atendre a cap altre dictat que el del seu criteri intel·lectual i estètic. El qualificatiu d’editor independent amb què ha estat evocat aquests dies correspon tant a la seva condició empresarial com a la seva actitud intel·lectual. El rigor editorial i la pulcritud i la bellesa de les seves edicions són proverbials. Assimilava l’exigència a l’exquisidesa i considerava que la millor manera d’arribar a ser una societat i un món normals era la d’actuar com si ja ho fossin. Compromès amb la cultura sense ostentar la bandera del compromís però practicant-lo amb els fets, entenia que la cultura es treballa amb esforç i que la tradició es transmet amb les eines de cada època. Preocupat per la pèrdua de prestigi de la paraula i, per tant, de la lectura, es lamentava que «avui un estudiant d’humanitats pot acabar una carrera sense haver llegit ni un sol llibre» – i malhauradament no exagerava gaire.

Jaume Vallcorba (1995). Fot. Roberto Ramos

Jaume Vallcorba (1995). Fot. Roberto Ramos

 

Els catàlegs de Quaderns Crema i de El Acantilado reflecteixen les seves passions culturals i assagístiques i els àmbits d’interès intel·lectual. D’una banda Vallcorba ha estat un dels escassos assagistes que han dedicat pàgines fundacionals a l’estudi del Noucentisme com a ara en l’obra Noucentisme, mediterraneisme, classicisme. Apunts per a la història d’una estètica (1994) o en l’edició de l’obra poètica completa de Josep M. Junoy (1984). L’edició de l’obra d’Eugeni d’Ors és impagable i només per aquest sol fet es fa mereixedor de tots els elogis que se n’han escrit fins ara. La de l’obra completa poètica de J. V. Foix és una altra de les fites de cota alta. La publicació dels papers del simposi Maurras a Catalunya: elements per a un debat (2012) és una de les fites editorials per a comprendre una part del pensament cultural de la Catalunya d’entreguerres. Al catàleg de Quaderns Crema hi ha desfilat del millor de la literatura catalana dels anys setanta ençà, com els poetes Francesc Parcerisas o Ponç Pons, o el narrador Quim Monzó, entre altres. Quan hi vam publicar l’Àlbum Foix (1992) juntament amb Joan de Déu Domènech obríem una col·lecció que Vallcorba va anar destil·lant sàviament i sense presses. Per a mi va suposar l’entrada en contacte amb un món editorial on era possible conciliar l’assaig, l’estudi, el pensament i la poesia viscudes i treballades amb entusiasme i rigor perquè Quaderns Crema era molt més que una lliçó d’estètica. 

Joan de Déu Domènech, Vinyet Panyella. Album Foix. (1991)

Joan de Déu Domènech, Vinyet Panyella. Album Foix. (1991)

La literatura centreeuropea és l’altra gran passió editorial de Vallcorba. Des de El Acantilado recupera i fa entrar per la porta gran de la postmodernitat al gran Stefan Zweig, que jeia empolsegat a les biblioteques privades i havia estat foragitat de les públiques en aquelles edicions impagables de l’Editorial Juventud o Nova Terra. Els dos àmbits de més interès els constitueixen el període d’entreguerres, que és on es forja el segle XX que hem conegut i el món cultural germànic i mitteleuropeu després i més enllà de l’imaginari descrit per Claudio Magris. El catàleg de les editorials de Vallcorba és un compendi de la civilització del segle XX construït amb ànim de transmissió i amb un desig expressat per l’editor: «Jo voldria que en els meus llibres hi hagués ànima, la fonda veritat humana». Ho va aconseguir amb escreix.