Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 3 oct, 2014 in El Marge Llarg, Poesia, Valors | 0 comments

 

Presentació del Manifest dels poetes per la independència, per Joandomènech Ros, president de l'IEC. 1 d'octubre 2014

Presentació del Manifest de poetes catalans per la independència de Catalunya, per Joandomènech Ros, president de l’IEC. 1 d’octubre 2014

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara vénen,

baixa al carrer i participa.

No podran res davant d´un poble

unit, alegre i combatiu

Vicent Andrés Estellés

Tres idees. Una. De la torre d’ivori a la vida real. O com si els poetes vivíssim a la torre d’ivori quan, de fet, toquem de peus a terra i és a partir d’aquesta realitat que en creem d’altres. La torre d’ivori és una metàfora, una invocació visual però fins i tot els poetes més primfilats acaben per fonamentar els seus referents en la vida i els éssers.

Dues. Un dels debats més interessants del segle XX és el de la relació de la poesia amb el present de la història. Els anys seixanta la qüestió evoluciona plantejant fins a quin punt la poesia ha de ser eina de transformació social. L’èpica, que és el referent del relat poètic dels pobles, és una modalitat que es va reproduint en diferents diccions i formats i que respon també a aquest interrogant. Encapçala aquest Marge Llarg un alegre i combatiu – metafòricament parlant – Vicent Andrés Estellés convocant a la participació.

Tres. Aquesta vegada els poetes han elaborat i signat un manifest en prosa. Han obviat qüestions estilístiques i s’han decantat unitàriament per una dicció plana i de claredat diàfana. Quan redacto aquest Marge Llarg fa poc que s’ha presentat a l’Institut d’Estudis Catalans amb l’adhesió de dos-cents setanta-nou poetes i ha estat llegit per Santi Borrell, Vicenç Altaió, Joan Vinuesa, Susanna Rafart i Jordi Guardans. Després, s’ha llegit un poema inèdit de Màrius Sampere. Jo, que també l’he signat, l’he volgut compartir per desmentir, una vegada més, la torre d’ivori. 

La lectura del Manifest

La lectura del Manifest

10408945_647237392059513_2714069823930949102_n

MANIFEST DE POETES CATALANS PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

Els poetes que firmem aquest manifest ens declarem a favor de la independència de Catalunya. Volem exercir el nostre dret d’anar a votar el 9 de novembre. El fracàs de l’Estatut de Catalunya i la sentència del Tribunal Constitucional, del juliol del 2010, van marcar una nova etapa en les relacions entre Catalunya i Espanya. Tot i aquest episodi de l’Estatut, i altres que estem vivint com la negativa de l’estat a no deixar votar el poble de Catalunya, estem parlant d’un conflicte històric que fa temps que suportem, i que comporta que les institucions catalanes sempre hagin de buscar fórmules d’encaix o de submissió

Els atacs constants a la llengua catalana, així com els intents d’acabar amb la immersió lingüística; el maltractament fiscal que rep Catalunya com una regió amb recursos propis que no pot disposar mai d’aquests recursos per garantir serveis públics bàsics; les poques inversions públiques de l’estat fetes a Catalunya, així com tots els intents sistemàtics per frenar les grans infraestructures i iniciatives de futur; el menyspreu de les institucions espanyoles cap a les institucions catalanes; aquesta relació històrica tan difícil de suportar; els constants insults i expressions d’odi i menyspreus de polítics, periodistes i intel·lectuals contra Catalunya i els catalans.

 

Totes aquestes raons històriques, de supervivència, i que sempre parteixen del mateix, d’aquesta submissió que ha de tenir el poble de Catalunya a l’estat espanyol, ens porten a la situació de poder-nos separar democràticament per tal de poder crear un estat propi.

 

No estem parlant de res més que d’una nació que vol viure de forma plena i sobirana. El gran risc que tenim és continuar depenent d’un estat que no podrà pactar mai unes condicions de tracte per a Catalunya, ja que això comportaria una derrota dels seus principis d’estat-nació-imperi.

 

Catalunya, de moment, és un poble sense un estat que el pugui representar, ja que l’Estat espanyol no ens vol, ni ens pot representar de forma justa. Per tot això, volem la independència de Catalunya, perquè això implicaria una millora social, de futur, i crearia noves oportunitats i també nous reptes. Volem garantir els nostres drets socials, de benestar, i ser solidaris entre nosaltres mateixos, creant un nou model de país.

 

Volem ser un poble i viure com un poble

per dir realment que som un poble.

17-7-2014