Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 22 oct, 2014 in El Marge Llarg, Gran Guerra 1914-1918, Història | 0 comments

Unknown-2

Hi ha voluntat de desprendre’s de la memòria com si fos roba vella

Llorenç Capellà

Au Jardin de Valence era un comerç d’ultramarins situat a la plaça de la Univesitat de Lièja l’agost de 1914. Era regentat per una família procedent de Sóller, els germans Oliver, un d’ells casat i pare de tres criatures. Habitaven el mateix edifici de la botiga, i hi pernoctaven els tres dependents, tots mallorquins. Per aquells dies la guerra ja s’havia iniciat, els alemanys havien atropellat la neutralitat belga i havien ocupat les principals ciutats, instal·lats als edificis més emblemàtics per raons històriques, socials o artístiques. El Regiment d’Infanteria número 39 i la companyia de metralladores de Düsseldorf s’havien acantonat als edificis de la Universitat de Lieja i al de la Société Libre d’Émulation. A les deu de la nit del 20 d’agost, en una operació perfectament organitzada, els soldats d’infanteria es van llançar al saqueig dels comerços de la plaça i els metrallers van disparar i incendiar locals, magatzems, habitatges i comerços i, no prou contents, van treure del llit i de les cases els seus estadants – homes, dones i criatures- i se’ls van emportar presoners. Al cap d’una estona van triar uns quants homes dels detinguts i els van ametrallar enmig de la plaça. Cinc d’ells eren mallorquins.

La Place du XX Aôut durant els fets de 1914. Actualment és un lloc de memòria.

La Place du XX Aôut durant els fets de 1914. Actualment és un lloc de memòria.

Mogut per la voluntat de recuperar i consolidar la memòria d’un assassinat i de la indiferència amb què s’ho van prendre les autoritats espanyoles amb la coartada de la neutralitat i l’excusa de la confusió, l’escriptor Llorenç Capellà acaba de publicar un volum que segueix pas a pas els avatars d’uns fets que, malgrat els testimonis i les evidències, havien començat negant i hi van persistir fins que l’expansió de la notícia es va estendre com una taca d’oli. La intenció de l’autor és deixar clara la indefensió que patia la ciutadania de l’Estat – «la vida de un español vale menos que la de un carnero», escrivia el periodista Miquel dels Sants Oliver l’any 1915 – enfront de qualsevol contingència o incidència. Per a Espanya la neutralitat, sinònim d’impotència, venia forçada per les circumstàncies. Per tant, el tacticisme hispànic, tènuement neutral i germanòfil de cor recomanava minimitzar les incidències. Més enllà dels camps de batalla també hi van haver víctimes, tant en les represàlies per part dels invasors alemanys com en els centenars de repatriats de passaport espanyol que havien optat per emigrar buscant millors condicions de vida i que la guerra els va fer retornar repatriats i encara més empobrits.

Prenent el passatge tràgic dels afusellaments com a punt de partida, l’autor s’ha llençat a una recerca apassionant a través de la qual desfilen els diversos personatges que van intervenir en la denúncia i l’ocultació, primer, i en la resolució del cas, finalment. Entre ells, polítics com Eduardo Dato, Francesc Cambó, Francesc Macià o Gabriel Alomar; escriptors o periodistes, com Vicente Blasco Ibáñez, Luis Araquistain o Miquel dels Sants Oliver. Capellà analitza punt per punt els principals factors de la vida política espanyola enfront de la Gran Guerra: la neutralitat oficial; la francofília dels uns i la germanofìlia dels altres i els respectius manifestos; els sectors econòmics, les condicions de vida de Mallorca. A partir d’una bibliografia minuciosa i treballada amb rigor i eficàcia, l’autor dissecciona la classe política i diplomàtica de l’Estat deixant a descobert la misèria moral, la hipocresia funcional i la manifasseria oficial. Amb insistència, i fins i tot un punt de reiteració volguda per deixar de testimoni la memòria que alguns haurien volgut eliminar.

Espanya no va participar en la Primera Guerra Mundial, però la va perdre. Èticament tampoc no va millorar; el posicionament del govern espanyol va ser lamentable. Deixar la ciutadania en la més pura indefensió, negar la veritat dels fets, persistir en l’error fins que l’evidència no el pot ocultar per més temps i acabar l’incident amb recompensa material per als familiars de les víctimes va ser la tònica dominant. Mogut pel compromís amb la memòria en tant que valor cívic i social Llorenç Capellà ha complert amb la societat mallorquina i amb la humanitat amb el relat de la Crònica de la mort ignorada.

 

Llorenç Capellà, Crònica de la mort ignorada. Muro: Ensiola, 2014. (Ensiola testimoni).