Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 5 set, 2014 in El Marge Llarg, Valors | 0 comments

BwpQqaxIQAAeOkq

Més que mai la celebració d’aquest Onze de Setembre quedarà marcat en pedra blanca. Vivim en un in crescendo de circumstàncies que, més que marejar la perdiu i dispersar l’atenció de la gent, tendeixen a enfortir posicionaments i a marcar posicions. La celebració del Tricentenari de Catalunya podria haver quedat en una commemoració elegíaca i historicista, en una successió d’activitats de programa preconcebut i reiteratiu, en una panòplia d’esdeveniments tan afeixugats com autocomplaents. En canvi, fets i actituds que es van produint indiquen que succeeix justament el contrari. Cada gest, mobilització, conferència, concert, espectacle, exposició, actuació que té lloc sota l’ampli paraigua compartit per les institucions i per la societat civil referent al Tricentenari s’acaba focalitzant en una idea de continuïtat històrica i de projecte de futur. Partim del rerefons d’una derrota i de la voluntat d’enderroc i anorreament del país per voluntat reial expressada al Decret de Nova Planta i passem a través dels tres-cents anys fins a la conclusió a la que arribem aquest 2014: tenim el dret a decidir si volem continuar en aquesta tesitura o canviar a una altra mena de relació amb el poder central desfent-nos-en. I optem clarament per la segona opció.

Setge i assalt de Barcelona, setembre 1714

Setge i assalt de Barcelona, setembre 1714

Per aquest motiu tot el que envolta el Tricentenari ens remet a l’estricta actualitat de l’ara i aquí. Un ara i aquí que són els del dret a decidir i els del dret a manifestar si volem o no volem continuar dins de l’Estat espanyol aguantant les condicions que se’ns imposen. Des de l’expoli fiscal fins als atacs al model educatiu que ens hem atorgat per mitjà de la nostra reconquerida capacitat d’autogovern. Des de la primacia d’una cultura tòpicament espanyolista i excloent de la riquesa cultural i lingüística de l’Estat fins els milers de quilometratge gratuït a Catalunya enfora a costa nostra mentre que aquí hem de pagar doble per poder circular amb garanties de seguretat i comoditat. Per no parlar dels trens d’alta velocitat que no porten enlloc i de l’eternització de la via fèrria del corredor mediterrani, cabdal per al desenvolupament econòmic i la sortida de les mercaderies a Europa. Per tot això i molts altres danys similars reclamem la capacitat de manifestar el nostre posicionament com a poble per mitjà del dret de vot, que és un dels drets fonamentals de tota democràcia. Un dret que se’ns nega amb prepotència, amenaces, subterfugis jurídics i pitjors maneres. Estic convençuda que un dels elements que sorprenen més al món que es governa per preceptes democràtics és la negativa rotunda i categòrica del dret de vot per a la consulta sobre la nostra futura relació amb l’Estat espanyol.

Un clàssic...

Un clàssic…

El Tricentenari ens recorda principalment dues coses: que vam perdre una guerra defensant el país fins les darreres conseqüències i que l’endemà de la derrota ens vam posar a treballar de ferm per no desaparèixer, malgrat que els veïns de Barcelona havien d’enderrocar les pròpies cases de l’antic barri de Ribera per deixar lloc a la fortalesa de la Ciutadella per a l’oprobi i repressió de la ciutat. El Tricentenari recorda el passat i enllaça amb el present i el futur, i és per això que hi ha gent que no s’hi troba còmoda.

Història del setge de Barcelona

Història del setge de Barcelona, impresa a Lyon el 1715

Fa poc llegia un columnista que es queixava de tant de Tricentenari manifestant la seva preferència per la commemoració del Centenari de la Mancomunitat. Com si una cosa no fos la conseqüència remota de l’altra i com si el catalanisme polític que amb la Mancomunitat va atènyer la primera i constructiva gran fita de l’autogovern no hagués reconegut d’on venia, els seus antecedents remots.

Unknown

El lema: viure lliure

Celebrar el Tricentenari aquest Onze de Setembre és avançar fita per fita. A Sitges i a Catalunya. A la Via Catalana i en cadascun dels actes convocats arreu. I l’endemà, com fa tres-cents anys, continuarem treballant per a guanyar el futur.

images-1