Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 10 ago, 2014 in Arts, cultura popular, El Marge Llarg, Sitges, Valors | 0 comments

10347494_10203567789768161_6135104147505131748_n

Una de les Vinyets pintades per Josep Veciana, a la Galeria Àgora

 

 

En una ocasió un amic de Vilafranca que tenia nom de denominació d’origen em va preguntar si a Sitges els Bartomeus també es reunien una vegada a l’any per celebrar-ho. Li vaig haver de respondre que no. Doncs a Vilafranca els Raimons i les Raimundes sí que ho celebrem, ens reunim una vegada a l’any pels volts del dia de Sant Raimon de Penyafort (pel gener d’enguany anaven per la trentasisena…) i fem un sopar de celebració, em va etzibar més content que un gínjol.

Quan fa tres anys l’Alcalde va convocar la primera trobada i recepció de les Vinyets amb l’eslogan de Em dic Vinyet. Un nom de Sitges la idea em va encantar. No només per treure’m l’espineta dels Raimons – per què Vilafranca sí i a Sitges no… – sinó, sobretot, perquè em va fer goig que la denominació d’origen sitgetana per excel·lència fos motiu de celebració compartida. Dir-se Vinyet, i les que portem aquest nom ho sabem molt bé, significa que, pel cap baix, unes quantes vegades a la vida hem hagut de donar explicacions. Que si és un nom i no un cognom -per bé que també ho és, un cognom, en alguns llocs de Catalunya-; que és el de la marededéu trobada a Sitges; que és una festa que no se celebra el vuit de setembre, que és el dia que tocaria, però que a Sitges tenim privilegi de festa pròpia el dia cinc d’agost; que és nom de noia; que sí, que es continua posant i ja no només a la Vila de Sitges; que vinyet és un substantiu comú equivalent al vignoble francès, al vineyard anglosaxó i al Weinberg alemany i al vigneto italià… Al google traductor hi ha moltes més equivalències perquè el conreu del vi és tan antic com gairebé la humanitat des del pare Noè i, per tant, d’abast universal. Però que sapiguem, enlloc més que a Sitges és nom de noia, per bé que Aranda del Duero, Tomelloso i Montilla mantenen el culte i la devoció a la Virgen de las Viñas.

L1130565

Al missatge del meu globus hi vaig escriure: “Pau per al món i independència per a Catalunya”. Fot. Frèia Berg (2014)

Em dic Vinyet. Un nom de Sitges és, avui, molt més que un eslògan i que una denominació d’origen. Per a moltes de nosaltres és un sentit de pertinença i de celebració compartida intergeneracional. En la trobada d’enguany, la tercera, entre les nombroses assistents em va agradar trobar-hi la més gran i la més xica, la Vinyet Almirall i la Vinyet Farrerons, respectivament. Les assistents vam signar el llibre de la festa que, com que ja és ple, anirà a parar a l’Arxiu de la Vila per deixar constància del testimoni de la nostra celebració i vam expressar els millors desigs fent-los extensius a la humanitat sencera des dels globus blancs que per una estona es van passejar pel cel blau de Sitges al ritme de l’oreig del capvespre. Com que em va fer goig compartir desigs col·lectius, vaig desitjar la pau per al món i la independència per a Catalunya.

Em dic Vinyet targeta-2

Seguint la recent però ben fonamentada tradició de les Vinyets la senyora Àngels Pi, veritable àngel tutelar de la Galeria Àgora, havia tingut la pensada de fer una exposició amb les Vinyets de Sitges. S’hi va dedicar a pler, va contactar amb el pintor Josep Veciana i va deixar escrita a L‘Eco una frase premonitòria: «Si et dius Vinyet, et pinto». El resultat són trenta rostres de trenta Vinyets de totes les edats i condicions que aquests dies es poden contemplar a la Galeria Àgora en una singular i atractiva exposició de retrats. Josep Veciana les ha pintades seguint el llenguatge del pop-art, de manera que la combinatòria entre les faccions de cadascuna i l’aiguabarreig de cromatisme viu converteix les fesomies en un magma de colors a través dels quals se’n individualitzen els trets característics. L’obertura de la mostra va ser un èxit de protagonistes i de públic. Després, els dies subsegüents, les Vinyets han anat desfilant amb més tranquilitat i s’han anat contemplant amb curiositat i, no ho amagarem pas, satisfacció. L’experiència ha posat de manifest que la senyora Pi va tenir una gran pensada i que la seva tenacitat entusiasta ha obert una perspectiva nova a trenta persones que, gairebé sense ni adonar-se’n han esdevingut models d’artista per la sola raó de compartir el nom.

 59

Celebrades i pintades. Qui li havia de dir al P. Narcís Camós quan el 1657 va escriure que la Marededéu del Vinyet era moreneta i mirava al lluny que les Vinyets s’anirien succeint segle rere segle fins arribar a constituir una denominació d’origen vivent, motiu d’orgull sitgetà, tradició més que arrelada i exportada. Doncs sí: celebrades i pintades, i que sigui per molts anys.