Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 19 set, 2014 in El Marge Llarg, Gran Guerra 1914-1918, Història | 0 comments

Pintura Sert

Josep M. Sert, El miracle de Sainte Geneviève o Els taxis del Marne (1915-1916). Museu de Maricel, Sitges

Segons el general alemany Schlieffen les tropes alemanyes desplegades d’acord amb una estratègia acuradament estudiada havien d’entrar victorioses a París al cap de sis setmanes de la declaració de guerra. Els vagons de transport de les tropes portaven escrit «Cap a París!». El general preveia que l’atac aconseguiria la victòria abans que les forces dels països aliats tinguessin capacitat de reacció. Per la seva banda, el govern francès no volia reviure l’episodi del setge de la guerra francoprussiana de 1870 i va fugir cap a Bordeus amb les reserves d’or de la banca francesa. L’or a Bordeus i les obres d’art del Louvre, cap a Toulouse.

Això succeïa a principis de setembre de 1914. Mentrestant, a Paris s’organitzaven processons amb les relíquies de Sainte Geneviève, patrona de la ciutat, a qui s’atribuïa el miracle d’aturar les tropes dels huns d’Atil·la uns quants segles abans. Feia setmanes que havien començat a arribar els primers ferits als hospitals i que els noms dels primers morts havien omplert les necrològiques dels periòdics. Els soldats francesos encara portaven l’uniforme que els delatava pel color vermell dels pantalons, oferint un blanc clarament visible als fusellers i l’artilleria alemanya. Els comandaments es van adonar tard de l’error de la indumentària i es van apressar a canviar el color dels uniformes per un blau grisenc que els dissimulava millor… Però el pitjor encara havia d’arribar.

Taxis cap al front

Taxis cap al front a La Boissière

Amb els alemanys a les envistes de París, a menys de quaranta quilòmetres, el general Joffre era partidari de declarar la capital de França vila oberta però el general Gallieni, governador militar de la capital, s’hi va oposar en favor d’organitzar la resistència. L’oportunitat es va presentar en forma d’una errada tàctica dels alemanys que va comportar el contraatac francès. Per reforçar les tropes de combat calia un sistema de transport ràpid i eficaç, ja el tren no arribava a la totalitat del front que calia cobrir. Va ser llavors quan Gallieni va tenir la pensada de requisar els taxis que circulaven per París els conductors dels quals no havien estat mobilitzats, perquè transportessin cinc batallons d’infanteria. Concentrats a l’explanada dels Invàlids el dia 6 de setembre a quarts de dotze de la nit es va posar en marxa una caravana de sis-cents trenta vehicles – Renaults, Peugeots – a una velocitat mitjana de quaranta-cinc quilòmetres per hora camí del Marne. L’expedició al front de guerra va durar fins el dia 8. El cost total del transport va pujar a 70.102 francs francesos de l’època.

Concentrats davant de l'Hospital dels Invàlids (París), setembre de 1914

Concentrats davant de l’Hospital dels Invàlids (París), setembre de 1914

Dels gairebé dos milions de soldats que van prendre part a la batalla del Marne en va morir mig milió, repartit gairebé a parts iguales entre les tropes alemanyes i les franco-britàniques. Entre els caiguts s’hi trobà el poeta francès Charles Pèguy, que s’havia enrolat com a voluntari; el pare de l’escriptor Albert Camus va morir de les ferides rebudes.

La batalla del Marne encara no va ser guerra de trinxeres, sinó als prats.

La batalla del Marne encara no va ser guerra de trinxeres, sinó als prats.

La victòria es va decantar de part dels francesos, que van salvar París de la invasió alemanya. Alhora, tant francesos com alemanys van entreveure que la guerra seria llarga i que aquell Nadal no el celebrarien en família. Amb l’estabilització del front des del Mar del Nord fins la frontera amb Suïssa s’iniciava el llarg període de la guerra de trinxeres que es cobraria uns quants milions de morts.

Els taxis requisats, en fila

Els taxis requisats, circulant en fila

Guillem II havia volgut anar a sopar als Camps Elisis i, segons la remorologia, ja havia reservat taula. En aquella ocasió es va quedar sense sopar, i els francesos van atribuir l’èxit a parts iguals al remake de Sainte Genevieve aturant els bàrbars i a l’eficàcia de la logística dels taxis.

L’episodi dels taxis de Marne, d’una eficàcia logística més aviat modesta, va gaudir, per contra, d’una eclosió propagandística sense precedents. Periodistes, caricaturistes, escriptors i artistes el van explotar a bastament, cadascú al seu estil. El 1915 el pintor Josep M. Sert havia rebut l’encàrrec de decorar els murals del gran rebedor de la residència sitgetana del magnat i col·leccionista nordamericà Charles Deering, situat a la Torre de Sant Miquel. Sert hi va plasmar l’al·legoria del conflicte en sis grans murals. L’encàrrec, acabat el 1916 encara en plena guerra, mostra el capítol dels taxis del Marne tractat amb tota la càrrega èpica i propagandística del moment, com calia esperar tant per part de l’artista, francòfil convicte, com del propietari de la mansió. Els murals de Sert constitueixen un dels més espectacularsl testimonis de la Gran Guerra als Museus de Sitges.