Strict Standards: Only variables should be assigned by reference in /var/www/vhost/coralliambre.com/home/html/quaderndeterramar/wp-content/themes/Flexible/epanel/custom_functions.php on line 887
Posted by on 22 oct, 2014 in Arts, El Marge Llarg, Independència, Valors | 0 comments

 

Quim Domene, Sense títol (2014)

Quim Domene, Sense títol (2014)

Contra l’eròtica del poder, l’eròtica del votar

Antoni Llena

Els artistes també hi han volgut ser. No és fàcil portar a terme una obra per encàrrec, i més si és un encàrrec tan compromès, formalment i cívicament, amb el dret a decidir i amb la consulta del 9-N. Però com que la creativitat té respostes per a tot i l’art cobreix tot el ventall de la vida i de l’univers, una vuitantena d’artistes han deixat el seu testimoni en favor d’una causa noble, com és la de la democràcia. Democràcia que vol dir tenir dret a opinar i a votar el 9-N. D’aquesta manera ha sorgit l’exposició #artveuivot.

Unknown-1

#ArtVeuiVot és una iniciativa de les setze associacions sobiranistes entre les quals hi ha l’ANC, Òmnium Cultural, el  i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, que ha encapçalat l’organització de la mostra. Ignasi Domènech i Pilar Parcerissas n’han estat els comissaris i ha estat inaugurada aquesta setmana al Museu d’Història de Catalunya. El fons d’art de l’exposició passarà a formar part de la col·lecció del museu a través de la donació que en fan els artistes després d’haver itinerat per Reus, Lleida, Girona i Sabadell. Doble causa noble, doncs. El nou director del Museu d’Història de Catalunya, Jusèp Boya, s’estrena amb bon peu i i amb un bell averany.

Esquerrà, La Norma vol votar! (2014)

Esquerrà, La Norma vol votar! (2014)

Els visitants tenen al seu abast un conjunt d’obres que responen als diferents corrents estètics que creuen la contemporaneïtat expressats en diversos llenguatges. Els organitzadors, el que pretenen, és socialitzar aquestes obres i que esdevinguin icones, perquè n’hi ha per a tots els gustos. Poesia visual, lletra emmarcada, figuració explícita, simbologia, crònica gràficacomposicions mixtes, fotografia, còmic, cartellisme. Hi surt la Norma reivindicant el dret de vot, hi ha urnes i ves baixes de diversa mida i textura. Hi ha diferents registres de veus: il·lusió, esperança, reivindicció, sàtira, sarcasme.

#artveuivot: la foto de familia (2014)

Les signatures pertanyen a Francesc Abad, Jordi Abelló, Pep Admetlla, Artur Aguilar, Franc Aleu, Vicenç Altaió, Ernest Altés, América Sánchez, Nora Ancarola, Enric Ansesa, ANT (Anthony Garner), Marcel·lí Antúnez, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Isabel Banal i Jordi Canudas, Leonard Beard, Jordi Borràs Abelló, J. M. Calleja, Jordi Cerdà, Montserrat Costa, Jordi Cuyàs, Marcel Dalmau, Quim Domene, Pep Duran, Begoña Egurbide, Esquerrà, Eulàlia, Evru, Ester Ferrando, Manel Fontdevila, Gabriel, Jesús Galdón, Ferran García Sevilla, Anthony Garner, Toni Giró, Francesc Guitart, Carles Hac Mor, Artur Heras, Insectotròpics, JOMA, Salvador Juanpere, Lluís Juste de Nin, Antoni Llena, Robert Llimós, Francesca Llopis, Albert Macaya, Isidre Manils, Manel Margalef, Javier Mariscal, Enric Maurí, Xavier Medina-Campeny, Josep M. Mestres Quadreny, Miralda, Fina Miralles, Muntadas, Àlex Nogué, Pau Nubiola, Xavier Oriach, Jordi Pablo i Grau, Perejaume, Enric Pladevall, amb la col·laboració de Paula Pladevall i Lluís Solà, Josep Pla-Narbona, Lluís Puigbert, Carles Pujol, Joan Rabascall, Jaume Ribas, Àngels Ribé, Anton Roca, Benet Rossell, Francesc Ruestes, Aureli Ruiz, Carme Sanglas, Saralegui, Susana Solano, Carme Solé Vendrell, Jordi Tolosa, Vicenç Viaplana, Francesc Vidal, Joan-Pere Viladecans, Ester Xargay i Marga Ximénez. És un nomenclàtor llarg però paga la pena tenir-lo present perquè és la llista que ha assumit un compromís de solidaritat amb el poble de Catalunya.

La disparitat és gran i els gustos diversos. Hi ressonen Joan Miró, Alexander Calder, Stael i d’altres que han practicat una mena de figuració narrativa de l’abstració el cartellisme i el fotoperiodisme de guerra, el llenguatge cartogràfic, i fins i tot l’hiperrealisme. El catàleg actua com el primer referent d’aquest aiguabarreig tardoral.

Domene, Sense títol (fragment), (2014)

Quim Domene, Sense títol (fragment), (2014)

Jo em quedo amb el Pantocràtor transformat per la ironia patriòtica de Quim Domene, reivindicant el seny i la rauxa com a la quintaessència de l’ànima col·lectiva. És una icona amb futur, una síntesi entre la tradició i la modernitat més preclara. Cadascú hauria de buscar la seva, d’icona, a manera de guia i manual d’anar pel món per aquests temps d’incerteses i, sobretot, de grans esperances.